Amb P5A de l’escola M.R Bergada comencen les visites del 3er. trimestre

Bones nens i nenes, ahir vam començar  les visites del 3r trimestre, i vam conèixer  la Lídia, el nou fitxatge d’enguany.

La Lídia  amb els seus contes  va deixar meravellats als nens i nenes de P5A de l’escola M.R Bergadà, tot just arribar ens va cantar la cançó del silenci, una cançó que no coneixiem, i un cop callats ens va explicar un conte on els diferents persontages tenien un color de pell diferent, Els colors de la nostra pell,  ens va explicar  que això passa perquè tots som diferents, i és que ser diferents és “xulo”.

També ens va explicar el conte d’un pollet diferent,  La vaca que va pondre un ou, de l’ou en va sortir un pollet, que no feia coc-coc, sinó que feina MUUUU…També vam conèixer  L’artur i la Clementina, una parella de tortuges amb una història d’amor complicada, ja que la Clementina no era del tot feliç amb la càrrega que li feia suportar l’Artur, i també vam parlar de les pors, amb el conte El Gat Guim i els monstres.

I amb tot això encara vam tenir  temps de mirar  diferents  contes populars que tenim a la biblioteca, aquells que els nostres avis explicaven als nostres pares i que els nostres pares ens expliquen a nosaltres, aquells de tota la vida.

També vam veure la selecció dels meus contes, els que ens expliquen la Lídia i el Carles i també  contes de lletra lligada i LLETRA DE PAL, espero que us hagin agradat molt!

Fins a la propera, una abaraçada ben forta!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Oportunitats

Dijous em van venir a veure els nens i nenes de P5 de l’Escola Ramon Bergadà i també els nois i noies de 6è, molts dels quals ja puc considerar vells amics. Ens veiem sovint a la tarda i ja ens coneixem força. M’ha agradat sentir-me “en familia”.

Amb els petits m’ha agradat escoltar com els Carles els ha ajudat a veure la diferència entre por i “susto”. La por no es veu. Jo tinc un ensurt si, enmig de la nit, sento un soroll molt fort. Però tinc por de debò si penso que pot passar-li alguna cosa dolenta a una amiga meva.  I a vosaltres, quines coses us fan por?

De tot el que  ha explicat el Carles als grans, avui sense cap mena de dubte em quedo amb la història del pagès que va anar a veure en Brahma, el déu indi, per demanar-li la seva oportunitat per a ser feliç. De vegades, exigim que els altres que “ens cuidin”, que ens facin feliços, i oblidem que  les oportunitats, la sort i la felicitat, depèn sobretot de nosaltres mateixos, de buscar-la i saber-la veure.

Felicitats a l’Abderrafie i el Nourdinne per fer el paper de “pobre desgraciat” amb tanta dignitat! No és gens fàcil posar-se davant del públic a actuar!

Petons gelats i amb gust d’esperança,

Mirmiga

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Que bé! S’acaben les vacances i tornen les visites!

Desprès d’uns dies de vacances avui tot ha tornat a la normalitat,  fins i tot les visites dels nens i nenes a la biblioteca! I ja sabeu que això a mi m’alegra el dia!

Hem començat el matí amb la visita dels nens/es de P5A de l’escola Centcelles amb el conte “Babayaga”, el conte d’una ogressa molt dolenta que menjava nens i nenes! Sort que ha acabat bé i la pobre Miguita se n’ha pogut escapar! No li ha sigut gens fàcil!

El Carles també ens ha explicat un conte que tenia al cap,  “El gegantàs que tenia un pam de nas”  un conte on el protagonista podia llegir els pensaments de la princesa, creieu que això és possible?

I amb els més grans els nens i nens de 6B de l’escola M.R Bergadà i de l’escola Centcelles, hem parlat de les oportunitats, ho hem fet a partir de dos llibres “Començar” i “La bona sort”.

En el primer els protagonistes comencen de nou un cop acabada la guerra i tot i les penúries que passen saben aprofitar les petites oportunitats que els dóna la vida i ser feliços amb poc, fins que s’adonen que poc a poc tornen a riure, a jugar… s’adonen que comença a sortir el sol, i en el segon, un pagès desgraciat i sense sort busca Déu perquè li dongui una solució a la seva sort, però resultarà que no sabrà llegir el missatge que li ha donat Déu.

Aquests contes ens donen una important lliçó: la sort no apareix sola, l’hem de buscar i saber-la trobar, i vigileu que no us passi com al pobre pagès, que no se us mengi un llop per  no haver sabut aprofitar-la! O com diria el Carles per no saber llegir, per no voler preguntar, per no voler aprendre.

Contes  per tots!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui m’ha despertat la Princesa del Vendrell!

Avui encara estava mig adormida quan han arribat els nens i nenes de P5A de l’escola Mn. Ramon Bergadà!

En aquell moment màgic en el que tots els nens i nenes han respost a la pregunta:  I això què és? Llavors m’he acabat de despertar i he pogut sentir:

Això és el pal, que va pegar al gos, que va mossegar el gat, que va enxampar la garsa, que embolicava l’anell de la Princesa del Vendrell, que tenia molt fina la …..???? Us en recordeu?

També hem vist que és el que està bé fer dins de la biblioteca i el que millor que fem a fora! La veritat és que ho heu fet molt bé!

Amb ells també hem aprés que la lluna pot tenir molt bon gust!  I que els ossos també saben fer abraçades!

Avui també ens han visitat els nens i nenes de 5A i amb ells hem conegut tres històries que ens han fer reflexionar sobre nosaltres mateixos, hem deixat a l’aire preguntes com:  Som el que volem ser? Ens agrada ser com som? Quan ens trobem amb dificultats sabem reaccionar?

Els contes del “Petit Polzet” la “Història de l’U” i “L’arbre vermell” són contes que ens conviden a reflexionar sobre allò que som i allò que ens passa. Tot i que som únics, com l’U les nostres dificultats d’alguna manera o d’un altre les vivim tots i hem de saber trobar el nostre arbre vermell cada dia, hem d’aconseguir ser tant o més espavilats que el Petit Polzet, d’aquesta manera com diu en Carles, nosaltres ens menjarem el pollastre!

Amb els grans hem conegut com es classifiquen els llibres de coneixement, aquells que ens ensenyen coses! A cada matèria li correspon un número, i d’aquesta manera trobar els llibres resulta més fàcil!

I això és tot per avui, us convido a la biblioteca a llegir o mirar contes.

Petonets amb gust a lluna!!!!!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Comencen les visites a la biblioteca!

Avui he rebut les meves primers vistes, estic molt contenta, el Carles ja m’ha presentat i ja conec tres de les classes de les escoles de Constantí, quina il·lusió!

Ja m’ho deien que això de que et vinguin a veure i que t’expliquin contes és la canya, però avui ho he viscut a la meva pròpia pell!

La primera visita ha sigut la dels eixerits nens i nenes de P5A de l’escola Centcelles, hauríeu d’haver vist que bé es sabien i com xalaven amb la cançó de “la rana debajo del agua” i amb quina atenció han escoltat els contes que ha explicat el Carles, “La princesa del Vendrell”, “¿A què sabe la luna?”i “L’ós que abraçava els arbres”. I us puc dir que ara mateix els nens de P5 coneixen molt millor que jo, que sóc nouvinguda, totes les coses que podem fer dins de la biblioteca! N’he pres nota i prometo no saltar, no còrrer ni menjar dins de la biblioteca!

I amb els nens i nenes de 6A de totes dues escoles, hem fet unes àmplies reflexions sobre la interpretació que fem de l’entorn, i ens ha quedat claríssim que no ens hem de creure tot allò que ens vulguin fer creure, i que hem de saber llegir el nostre voltant, no fos cas que algú ens volgués donar una gla a canvi de fer-nos cagar un roure! 😉

A aquestes reflexions hi hem arribat a través dels contes “El príncep dels embolics”, “La Caputxeta Vermella” i “ Per què diuen que els llops són tant dolents”, ja veieu que dels llibres en podeu aprendre molt!

La Mirmiga us recomana llegir molt!