La Mirimiga us troba molt a faltar!

cropped-cc3b2pia-de-mirmiga_silueta_transparent.pngBones nens i nenes, ja fa molts dies que estic confinada a la biblioteca i us trobo molt a faltar!

La veritat és que no estic tan ben acompanyada com vosaltres que teniu la família a prop, jo estic soleta a la biblioteca, i és per això que us enyoro molt!

Però no patiu per mi, que ja sabeu que el que més m’agrada del món és llegir i de contes no me’n falten! Espero que a vosaltres no us faltin moments de bones lectures!

Si aquesta setmana haguéssiu vingut a la biblioteca us hauríem explicat la llegenda de Sant Jordi, per que la pugueu recordar, us envio un vídeo que he trobat on la podreu escoltar:

I sabeu què? per sentir-me més a prop vostre també miro els blocs de les escoles Centcelles i Bergadà i faig moltes de les super activitats que s’hi proposen, vaig veure fa uns dies els vídeos d’ànims que us van enviar les vostres mestres i em vaig posar molt contenta! 🙂

La veritat és que a les nits somio amb les visites que ens feu quan veniu amb la classe, i en Carles, la Lídia i la Rosana ens expliquen contes, i també somio en aquelles tardes quan la biblioteca és ben plena de nens i nenes que li donen vida, i és llavors quan em desperto amb el més gran dels somriures i penso que més aviat del que ens pensem i tornarem a ser, feliços i contents de tornar-nos a trobar!  🙂

Petonets i abraçades de la Mirmiga i del personal de la biblioteca que us troben a faltar i desitgen poder tornar ben aviat per rebre-us amb el millor dels somriures!

 

“No es pot domesticar una cosa tant feliçment salvatge”

 

Els nens i nenes de p4B de Centcelles tot decidits i ben desperts han arribat a la Biblioteca Municipal de Constantí aquest matí on els hi esperava jo, la Mirmiga junt amb la Lidia, l’Alba, la Montse i el Manel.

La Lídia ha començat amb el primer conte i els nens i nenes de Centcelles ben atents escoltaven els conte d’una nena que sempre li deien que tot ho feia malament….Noooooo es parla així...Nooooo es menja així…..El que més els hi agradat als nens i nenes de Centcelles es la útima frase del primer conte, que deia així: “No es pot domesticar una cosa tan feliçment salvatge”. Sé que els hi ha agradat tant per el silenci que s’ha fet quan ha dit la frase…
dav

Tot seguit han arribat els nens i nenes de 5B de Centcelles, els he vist una mica preocupats per no se qué del coronavirus o algo així, no m’enterat molt bé la veritat, perque de seguida la Lídia ha començat amb el conte de “El higo más dulce“, un conte maquíssim on un gos acaba sent el seu amo i el seu amo acaba transformant-se en gos. I com pot ser això us preguntareu? Doncs si us torneu a rellegir el conte ho recordareu! O ja us enrecordeu?

Després el Manel els hi ha ensenyat a utilitzar el catàleg ARGUS perquè puguin ser completament autònoms i cercar ells mateixos els llibres i contes als prestatges de la biblioteca. Ho han pillat a la primera!!!
dav

I finalment han arribat els nens i nenes de 3erB de Bergadà i em dóna la sensació que amb el conte “El meu pare va ser rei” han vist que un pare que estigui sempre amb ells es més “guai” que no un pare moooooolt important i que sempre està mooooolt ocupat amb mil coses al cap. La Montse, finalment ha explicat com ordenar els llibres a la biblioteca i me quedat sorpresa de lo bé que ho han fet!!! Quins “cracks”!

Bueno, us he de deixar que es l’hora de dinar! Fins a la propera sessió de Mirmiga i ens veiem aviat a la biblioteca!

La Mirmiga més reivindicativa!

Aquest proper diumenge celebrem el dia mundial de les dones,  a la Mirmiga no li ha passat per alt aquesta efemèride i s’ha sumat a la reivindicació proposant un parell de títols per a què a les nenes i els nens els hi que quedes ben clar que SOM DONES LLIURES!

ARTUR

Amb les petits hem gaudit del conte: “Artur i Clementina”, dues tortugues que un dia es van enamorar i van decidir compartir la vida juntes.  Clementina sempre havia estat una tortuga amb moltes ganes de viatjar, descobrir llocs nous i aprendre coses noves. L’Artur en canvi era una tortuga conformista i poc ambiciosa i creia que regalant-li coses a la Clementina, aquesta seria feliç i no li caldria sortir de casa a conèixer món. La Clementina no era feliç, cada vegada acumulava més andròmines que no l’omplien per dins, i l’Artur no ho acabava d’entendre i menyspreava els desitjos de la Clementina, que poc a poc s’anava apagant per dins. Un dia la Clementina, va decidir marxar, fer realitat els seus somnis i sentir-se valorada per les tortugues del seu voltant!

rlavan_0004

Amb els grans, hem gaudit del conte “Les bugaderes boges”, unes bugaderes que renten llençols bruts, mitjons pudents, mocadors greixosos i totes les peces de roba de tothom. Renten cada dia. I ho fan ben d’hora cada matí perquè el senyor Aldo Avaro les obliga a treballar de sol a sol sense descans.

Però un bon dia, davant d’una enorme pila de roba van dir:Prou, que renti algú altre!”. Així que van deixar els sabons i els fregalls per començar a córrer, a ballar i a fer tot el que no podien fer. Davant les trapelleries de les bugaderes, tothom va espantar-se molt! ” Aneu amb compte! Les bugaderes, s’han tornat boges!” i va ser així com van esdevenir DONES LLIURES!

Amb aquests contes hem pogut veure que la nostra felicitat depèn en gran mesura de la nostra llibertat, i nosaltres hem de lluitar per ser lliures en igualtat de condicions tan si som homes com dones!

Llibres que ens deixen sense paraules…

… perquè ens arriben molt endins, perquè ens fan pensar, perquè ens han estat com un cop de puny a l’estómac i alhora, finalment, ens donen aire i esperança en les nostres possibilitats com a persones. Perquè tot allò tan “de mentida” que sembla que només és un conte, de cop, es converteix en allò que, secretament, una vegada, d’una manera o d’una altra, va passar-nos a nosaltres.

DSCF4534

I es que avui, de tots els contes que ens ha fet descobrir la Lídia, volem destacar els que ha explicat amb els alumnes de 3r de Bergadà.

“Noms robats”, una història dura i corprenedora d’un nen a qui els seus companys peguen, insulten, a qui tots han canviat el nom pel de “burro! cagat! quatreulls!”. “Claro! Le robaban el nombre diciéndole cagat!”.  I en canvi, han vist claríssim com  n’és de “fàcil” de tractar-nos bé simplement dient-nos pel nostre nom, i com n’és d’important.

També han conegut l’Ahmed, que acabava d’arribar des del Marroc, i el que suposa començar una nova vida en un món on tot et sembla estrany i no entens el teu voltant. I com, a poc a poc, també va semblant-nos també una mica casa nostra i podem sentir-nos-hi bé sense oblidar mai les nostres arrels.

“A la nena i el monstre” han descobert la tendència que tenim moltes vegades de mirar-nos a nosaltres mateixos sense pietat, veient només els defectes. Però… en tenim tantes de coses bones! I potser és això el que ens allunya dels altres, aquesta por, i no pas com som realment. De vegades els monstres només els veiem nosaltres mateixos!

Tres llibres per agafar-nos de les mans, dir-nos pel nom i ser capaços  d’estimar-nos una mica a nosaltres mateixos i així, als altres 🙂

dav

Muntem un mercat de llibres: amb el carnet, tots a 0 euros!

Diuen que el menjar entra per la vista. I els llibres, també. Per això avui els hem fet sortir del prestatge i els hem posat bonics: que si una faixa, que si un pack de 2×1 pel mateix autor, que si un cartellet per una col.lecció interessant…  Tot plegat ens ha servit per veure que hi ha llibres molt diferents i que cadascú té les seves preferències: llibres de fantasia, de misteri, sobre coses que ens passen a la vida quotidiana, sobre la guerra, per riure…. Hem recordat quins llibres ens han agradat i quins podríem llegir que fossin semblants.

I els hem deixat així de bonics a la nostra paradeta  per a qui els vulgui venir a buscar. Recordeu: Amb el carnet, tots a 0 euros! Bons, bonics i barats!

 

Abans de tot això, però, la Lídia, com sempre, ens ha explicat unes quantes històries. Avui han vingut 2 grups de 6è, i després de riure i cantar amb el conte de la Marina (“Sí, sóc grassa, i què?”) s’han emocionat amb les paraules del Petit Príncep.  Arrel d’aquest llibre, que parla també de l’amistat, la Lídia els ha regalat un consell molt bonic:

“L’amistat és un dels millors regals, i la que heu fet entre vosaltres en tots aquests anys  no es pot perdre encara que aneu a l’institut”

Us animem a no oblidar-lo.  Us esperem a la nostra biblioteca-mercat. Que nos los quitan de las manos! 😀