I si ens cridem pel nostre nom!

Divendres passat, la Lídia va venir carregada de contes, un dels que portava tenia un títol i una portada molt curiosos “Noms robats” i un missatge que ens conduïa cap a una important reflexió, que vam compartir amb els nens i nenes de 3r de l’escola Bergadà.

El protagonista d’aquest conte és un nen incomprès, rebutjat i perseguit, els seus companys el criden amb noms que no l’identifiquen: Set ciències, empollon, cagat, cap rodó…. i un llarg etcètera. Els seus companys li amaguen la roba al vestidor del gimnàs…, a l’hora de plegar no surt fins que no queda cap company a la vista. Sembla que no és feliç.

Un dia decideix pujar fins dalt de tot d’un edifici, s’aboca a la barana, no té vertigen. En aquell precís instant algú cridarà el seu nom. Un fet que ho canviarà tot!

Amb els nens i nenes de 1rA vam compartir contes de princeses, cavallers i dracs. Pares i mares, sobretot no deixeu escapar mai cap petó de bona nit. I si a l’hora d’anar a dormir els vostres fills us demanen un conte i un petó, dediqueu-los hi aquest moment, que tan ells com vosaltres ho agraíreu.

Heu vist mai una bruixa?

Avui amb els nens de 2n de l’escola Bergadà la Lídia ens ha fet entrar al món de la fantasia de la mà d’en Roald Dahl, ens ha explicat el conte “Les bruixes

Aquesta és la sorprenent història d’una víctima de les males arts de la Reina de les Bruixes: un nen de set anys que s’enfronta amb totes les bruixes d’Anglaterra, amb la sola ajuda de l’àvia més adorable que us pugueu imaginar.

Les bruixes de debò es vesteixen amb roba corrent i s’assemblen molt a les dones corrents, és per això que són difícils d’enxampar. La Lídia ens ha donat uns quants trucs per descobrir-les: són calbes i porten perruca, porten guants perquè no tenen ungles als dits, porten sabates de punta perquè no tenen dits dels peus i tenen els forats del nas més gran que la resta de persones.

També ens han visitat els nens i nenes de 1rB, amb ells hem conegut unes veritables dones lliures “Las lavanderas locas” que un dia decideixen escapar del seu amo, Rudolf l’avar que les explota. Així que deixen els sabons i els fregalls per començar a córrer, a ballar i a fer tot allò que fins ara no podien fer, esdevenint així dones lliures.

Amb els nens i nenes de 1r. també hem conegut “La caça del petó” la història d’un nen a qui un dia se li escapa el petó de bona nit del seu pare per la finestra, resulta que sense aquell petó aquell nen no es podrà tornar a dormir. Caldrà que vingui un cavaller i faci tornar a aquell petó, amb aquesta història el pare entendrà lo important que és el seu petó de bona nit i cada nit al sentir la cantarella del seu fill: “PAPA, UN PETÓ DE BONA NIT” s’asseurà al costat del seu fill per explicar-li el conte i complir els seus desitjos.

I avui… contes, mites i llegendes :-)

Avui ens han visitat els nens i nenes de 1r i 2n de l’escola Centcelles,

Amb els nens i nenes de 1r hem conegut “El pingüí blau“. El Pingüí Blau fa les mateixes coses que fan els altres pingüins, però, a causa del seu color, no el consideren un pingüí com ells. Exclòs i sol el Pingüí Blau somia amb una balena blanca que vindrà a rescatar-lo. El Carles ens ha posat el so de les balenes i ens hem quedat meravellats.

També hem conegut un llop bo, un llop tendre i capaç d’estimar i cuidar a una bonica ovella. Un conte que ens parla de l’amistat entre una llop i una ovelleta, i que es titula “L’ovelleta que va venir a sopar”.

I per últim “Allà on viuen els monstres” un conte que ens transporta a un viatge d’anada i tornada fins al terreny de la imaginació, acompanyat d’en Max el seu protagonista.

Amb els nens i nenes de 2n hem parlat de contes, mites i llegendes, el Carles ens ha explicat que existeix un mite que diu que el soroll dels trons prové del cel, potser hi ha Sant Pere movent cadires?

Ens ha parlat de les llegendes, històries que tenen una part de veritat i una part de mentida. Ens ha parlat dels aligators que els turistes compren a Costa Rica i arriben fins a casa nostra, a partir d’aquí neixen les llegendes urbanes.

Els contes, són històries inventades, el Carles, ens ha explicat “El gat amb botes” un conte que ens explica les aventures del fill del moliner que amb el seu gat i molta astúcia aconseguiran tot el que es proposin.

I com no podia ser d’una altra manera ens ha quedat temps per triar i remenar contes! Això ens encanta! 🙂

Construint records!

Avui a primera hora ens han visitat els nens i nenes de 6B de l’escola Bergadà, amb ells hem conegut La Mariona, protagonista del conte “Sí sóc grassa” una noia alegre i vital que li agrada viure en un món on tothom hi té cabuda. Malgrat tot, l’entristeix que hi hagi gent que la jutgi perquè és grassa. Això farà que intenti canviar la seva imatge i així agradar més. Però se n’adonarà que és un error i que ens hem d’acceptar tal i com som.

Un conte molt bonic que ens ensenya que per poder brillar és molt important que aprenguem a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i acceptar-nos tal com som.

També hem parlat del valor de l’amistat, de construir records i saber estimar partir d’un clàssic “El petit príncep”

Amb els nens de 6B precisament hem volgut repetir un conte que fa molts anys que la Lídia els hi havia explicat “Les bruixes” de Roald Dahl i han pogut gaudir d’aquell record construït i compartir-lo de nou.

Amb els nens i nenes de 4rtA de Bergadà hem viatjat amb “Alícia al país de les meravelles“, hem escoltat un parell de “Contes per telèfon” de Giani Rodari i hem rigut amb el conte “La veueta“, una veueta que a vegades sentim dins nostre que ens diu el que està bé ie l que està malament, li diem la veu de la consciència.

Nens i nenes de 6è us deixo l’enllaç al catàleg ARGUS per si voleu fer cerques.

https://argus.biblioteques.gencat.cat/

Un recull de contes fantàstics…

Avui us vull mostrar algunes grans històries que el Carles va explicar a les visites de Mirmiga d’ahir de 6èA i 5è de l’escola Centcelles. Històries d’aquelles que no et deixen indiferent!

L’enemic, de Davide Calí

És la guerra. Dues trinxeres enmig del no-res i dos soldats. Dos bàndols que es vigilen mútuament i el temps que passa a poc a poc. Sensació d’abandó. Por de l’altre. L’enemic és cruel, l’enemic no té pietat, la guerra és culpa seva… Ho diu el Manual de l’Exèrcit. I si un bon dia es descobreix que al manual de l’enemic hi diu el mateix?

Jaume de vidre, de Giani Rodari

Fa temps, en una ciutat llunyana, va venir a al món un nen transparent. A través del seu cos es podia veure la mateixa manera que a través d’l’aire i de l’aigua. Es veia el seu cor bategar i es veien els seus pensaments lliscar com peixos de colors en la seva peixera. Per desgràcia, un ferotge dictador va pujar a el govern d’aquell país i va començar llavors un període d’abusos, d’injustícies i de misèries per al poble. Qui s’atrevia a protestar desapareixia sense deixar empremta. Qui es rebel·lava, era afusellat. Però Jaume no podia callar. Tot i que no obrís la boca, els seus pensaments parlaven per ell: era transparent i tots llegien a través del seu front pensaments de menyspreu i de condemna per les injustícies i violència de l’tirà. Després, d’amagat, la gent repetia els pensaments de Jaume i recobrava l’esperança. Un conte sobre la força de la veritat.

El gran gris, de Jorg Steiner

El Gran Gris és una història magníficament narrada i il·lustrada, que transcorre a partir de la fugida dels dos conills protagonistes, en paisatges i escenes d’una plasticitat impactant. No obstant això, la vida en llibertat, tan necessària per al Petit Marró, es converteix en un turment per al Gran Gris. Atordit per un món que ja no coneix, el de la llibertat, li demana al seu company de fugida que tornin a la fàbrica de conills, a la gàbia, on ell té tot el que necessita i on esperarà fins que els homes ho porten, ja aviat, a el país dels Guardians Blancs, d’on ningú ha tornat i ningú sap on es troba.

Jo vaig amb mi, de Raquel Díaz.

A la Sol li agrada el Martín, però el Martín mai s’ha fixat en la nostra protagonista (tot i que és una nena molt especial): duu unes cuetes molt divertides, unes ulleres massa grans, uns vestits sempre multicolors i –el que la fa més diferent– duu unes ales i molts ocells al cap. Però el Martín segueix sense mirar-la i ella, aconsellada pel seus amics, es canvia de pentinat, es treu les ulleres, comença a vestir-se com tothom i perd les ales i els ocells i, de cop, quan finalment ja és una més i s’assembla a la majoria, quan ja ha perdut tot el que la feia única, el Martín es fixa en ella. Però la Sol encara haurà de prendre una altra decisió: val la pena canviar la nostra manera de ser per agradar als altres?