Puces de colors, sentiments de colors

Ja som al final del tercer trimestre,  i el dijous passat vaig  tornar a tenir visita. Ara ja puc dir que ens comencem a conèixer amb molts dels nois i noies que venen a veure’m amb l’escola. I m’agrada!

Han conegut la Lídia, que els fa riure i reflexionar a parts iguals.

A primera hora, la classe de P3B de l’Escola Bergadà va escoltar la història de les puces de colors. Totes son puces, i en canvi totes són diferents, perquè s’assemblen a la seva mare, al seu pare… I tu, a qui t’assembles? I també la del petit groc i el petit blau, i així vam descubrir que amb la barreja de colors en podiem aconseguir de nous, igual que passa amb les persones.

Amb els de 4t vam conèixer els ratolins de biblioteca que gràcies a la seva habilitat per explicar contes al gat, van salvar la pell. I algunes de les aventures de l’Alícia, i com s’ho va fer passar per una porta tan petita. Us en recordeu?

De cop, però, la Lídia ens va fer passar de riure a posar-nos seriosos tot d’una: la senyora calva del conte era l’àvia de la protagonista,  que  va viure un temps en que als homes no els agradava la gent diferent i els rapaven el cap per a que fossin tots iguals.

I a 6è, la Lídia ens va ajudar a reconèixer alguns sentiments que tots hem tingut alguna vegada: qui no ha sentit por, o ràbia, o preocupació, o amor? I també enveja, com la que tenia l’avi gelós del següent conte que vam escoltar.

Buf, tenim un munt de contes per rellegir aquest estiu. Us espero!

Petons de colors!

Mirmiga

Anuncis

Oportunitats

Dijous em van venir a veure els nens i nenes de P5 de l’Escola Ramon Bergadà i també els nois i noies de 6è, molts dels quals ja puc considerar vells amics. Ens veiem sovint a la tarda i ja ens coneixem força. M’ha agradat sentir-me “en familia”.

Amb els petits m’ha agradat escoltar com els Carles els ha ajudat a veure la diferència entre por i “susto”. La por no es veu. Jo tinc un ensurt si, enmig de la nit, sento un soroll molt fort. Però tinc por de debò si penso que pot passar-li alguna cosa dolenta a una amiga meva.  I a vosaltres, quines coses us fan por?

De tot el que  ha explicat el Carles als grans, avui sense cap mena de dubte em quedo amb la història del pagès que va anar a veure en Brahma, el déu indi, per demanar-li la seva oportunitat per a ser feliç. De vegades, exigim que els altres que “ens cuidin”, que ens facin feliços, i oblidem que  les oportunitats, la sort i la felicitat, depèn sobretot de nosaltres mateixos, de buscar-la i saber-la veure.

Felicitats a l’Abderrafie i el Nourdinne per fer el paper de “pobre desgraciat” amb tanta dignitat! No és gens fàcil posar-se davant del públic a actuar!

Petons gelats i amb gust d’esperança,

Mirmiga

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Comencen les visites a la biblioteca!

Avui he rebut les meves primers vistes, estic molt contenta, el Carles ja m’ha presentat i ja conec tres de les classes de les escoles de Constantí, quina il·lusió!

Ja m’ho deien que això de que et vinguin a veure i que t’expliquin contes és la canya, però avui ho he viscut a la meva pròpia pell!

La primera visita ha sigut la dels eixerits nens i nenes de P5A de l’escola Centcelles, hauríeu d’haver vist que bé es sabien i com xalaven amb la cançó de “la rana debajo del agua” i amb quina atenció han escoltat els contes que ha explicat el Carles, “La princesa del Vendrell”, “¿A què sabe la luna?”i “L’ós que abraçava els arbres”. I us puc dir que ara mateix els nens de P5 coneixen molt millor que jo, que sóc nouvinguda, totes les coses que podem fer dins de la biblioteca! N’he pres nota i prometo no saltar, no còrrer ni menjar dins de la biblioteca!

I amb els nens i nenes de 6A de totes dues escoles, hem fet unes àmplies reflexions sobre la interpretació que fem de l’entorn, i ens ha quedat claríssim que no ens hem de creure tot allò que ens vulguin fer creure, i que hem de saber llegir el nostre voltant, no fos cas que algú ens volgués donar una gla a canvi de fer-nos cagar un roure! 😉

A aquestes reflexions hi hem arribat a través dels contes “El príncep dels embolics”, “La Caputxeta Vermella” i “ Per què diuen que els llops són tant dolents”, ja veieu que dels llibres en podeu aprendre molt!

La Mirmiga us recomana llegir molt!