Que deu ser la llibertat?

 

Bon dia!

Avui m’he trobat … una cuca passejant entre els prestatges de la biblioteca! Primer m’he espantat una mica, no l’esperava… I llavors he recordat el conte del guerrer Mitsubishi. El coneixeu? En aquell conte hi surt una cuca molt molt grossa. Ho saben molt bé els infants de la classe P3A de l’Escola Centcelles. Si no, mireu les fotos!

Als nois i noies de tercer, en canvi, el Carles els va explicar una història de conills, d’un conill que vivia a un lloc molt confortable però poc lliure: una granja de conills. Es deia El gran gris i és un conte que val la pena rellegir, tant pel que diu com pels seus dibuixos. I tu, preferiries ser el conill gros o el petit?

I jo vaig pensar que, de vegades, és millor no tenir una vida tan còmoda però en la que puguis decidir què vols fer i com vols viure. En diuen llibertat.

Per cert, heu vist mail llibres amb potes? Jo sí, bé, en realitat eren ells mateixos: un grup feia de llibres i un altre

de bibliotecàries. I calia ordenar aquests llibres! Per això es van posar un collares amb el topogràfic, amb el seu gomet i les lletres de l’autor. Ah, i ho van fer molt bé, perquè no van caure a la trampa i van recordar primer separar els colors i després les lletres.

Petons de conill en llibertat,

Mirmiga

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Llegir… no és tan fàcil!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui el Carles ens ha ensenyat a llegir: als infants de P4 que han vingut de bon dematí a la biblioteca, als de 3r que ja són grans i es pensaven que ja en sabien, i a mi, que ja fa temps que volto pel món. I és que… saber llegir es veu que no té a veure només amb l’edat que tens i en conèixer les lletres. Saber llegir vol dir entendre els protagonistes del llibres, veure el que fan i perquè, i pensar si el seu exemple et pot servir també en les coses que et passen cada dia.

I crec que n’hem après una mica:

– L’ Ós que abraçava els arbres ens ha recordat que bé va fer-se una abraçada en alguns moments.

– El cassó del  Gerard ens ha ensenyat una situació que ens pot passar a qualsevol persona. I que un cassó pot ser també una malaltia, una cadira de rodes, ser nen o nena, etc.

– La Vashti que dibuixava punts ens ha fet veure que tots sabem fer alguna cosa, el que cal és descobrir-la. I per a això cal posar-hi temps, i algú que valori el que fem.

I  sobretot sobretot m’ha agradat escoltar que la millor manera de sortir-se’n quan tenim algun problema, és amb l’ajuda d’aquells que ens estimen i estimem, la bona companyia.

Us deixo una adaptació amb música del conte del cassó d’en Gerard, per si us ve de gust recordar-lo amb més calma.

Petons de color verd.